Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 febrer 1903 Porto Maurizio (Itàlia) (oc) |
Mort | 2 maig 1979 (76 anys) Bèrgam (Itàlia) |
Causa de mort | malaltia de Parkinson |
Formació | Politècnic de Milà |
Activitat | |
Camp de treball | Química orgànica |
Lloc de treball | Pavia Milà Torí Roma |
Ocupació | químic, inventor, professor d'universitat |
Ocupador | Politècnic de Milà Universitat de Milà Universitat de Pavia Universitat de Roma La Sapienza Politècnic de Torí |
Membre de | |
Premis | |
Lloc web | giulionatta.it |
Giulio Natta (Porto Maurizio, 26 de febrer de 1903 - Bèrgam, 2 de maig de 1979) fou un enginyer químic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Química juntament amb Karl Ziegler l'any 1963 pels "els seus descobriments en el camp de la química i la tecnologia de polímers",[1] en particular pel desenvolupament de catalitzadors capaços d'operar en l'estereoquímica del propilè de les reaccions de polimerització[2] per a la producció de polipropilè isotàctic[3] (polimeritzacions estereoespecífiques).[4][5]